Llavores tornaren les vaques a la prada divina; mes ells,
els dos cabdals fills de Zeus, envers l'Olimpos nevat,
pel camí delitant-se amb la cítara. I el próvid Zeus fou joiós
de fer-los amics. Aixís Hermes amà sempre més
el fill de Leto, de l’hora i el punt en qué va donar
la cítara amable al lluny-feridor, que#, havent-la apresa
a tocar, la féu ressonar sempre més posada en son braç;
i ell després inventà un art diferent amb el so
de les siringues sonores al lluny, i a Hermes digué:
— O fill de Maia, astut missatger! Tinc sempre temor
que em robis la cítara i l’arc recorbat, perqué de Zeus
reberes l'honor de presidir els canvis que es fan
els homes entre ells damunt la terra feconda; però
si em fesses dels déus el gran jurament, signant amb el cap
la promesa de no, per l'aigua infernal de l’Estix, llavores
ja tot lo teu me plaurà i seràs benvolgut en mon cor. —
I el fill de Maia, signant-ho amb el cap, jurà tot seguit
mai més robar lo que fos del lluny-feridor, ni tan sols
acostar-se gaire al palau; i el fill de Leto, Apol·ló,
jurà-li igualment, signant-ho amb el cap, amistat i concòrdia:
que mai ningú li fóra més car dels homes ni els déus.
Aixís li deia: — Aquest signe serà penyora completa
d'ésser-te fidel i honrar-te en mon cor; i encara et daré
una vareta d’or amb tres fulles que duu benaurança
i riquesa també, i guarda de mal, i té la virtut
de fer complir les paraules que em són revelades per Zeus.
Mes tu, amb tot i ésser son fill, mai la compendràs,
aquesta virtut, ni l’oracle t'és lícit saber: ni a tu
ni a cap dels déus immortals. Sols Zeus ho sap, i jo,
a qui fou revelat, després d'haver amb la testa jurat
que mai ningú més que jo sabria la pensa de Zeus.
Doncs tu, germà, que duus la vara d’or a la mà,
no vulles que t'expliqui els designis divins de Zeus.
A alguns dels homes mortals pot ésser que porti algun mal,
i a d'altres afavoriré quan vaja en mig de les races
innúmeres d'ells, gens dignes d'enveja. La meva veu
profètica aprofitarà a aquell que atenga als oracles
i al vol de les aus, que són presagi sempre segur.
A aquests aprofitarà la meva profètica veu,
i no seran enganyats; pro aquells que es fiïn dels vans
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.