Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/91

Té compte que aquesta renyina que em mous no sia sabuda
dels déus immortals: si no, què en dirien? ¡Un nin, tot just nat,
anar-se’n pel món amb les vaques que corren pel camp lliurement!
No saps lo que et dius. Si vaig néixe’ ahir: mos peus són tot tendres
i la térra és dura. Amb tot, si vols un gran jurament,
te juro pel cap del meu pare (ja veus que no puc dir més)
que no em confesso culpable, ni he vist tal lladre de vaques,
si és que són vaques, que jo ara és la primera noticia
que en tinc. — Aixís va parlar. I feia ensems anâ els ulls
de l’un cantó a l'altre, tots esparpillats, i després xiulava
com aquell que ha oït una vanitat. L'al-lluny-feridor
Apol·ló, amb una mitja rialla molt blana, li diu:
— Ah, mentideret! Que n’ets, de dolent! Prou estic segur
que més d'una volta, ficant-te per dintre els palaus, a la nit,
ben quietament t'ho enduràs tot, deixant an els homes
ni sols un llit per dormir: tal te saps valer!
I, sempre que t'entri un desig de cam, ai pobres pastors
que tinguen llanudes ovelles i bous en les valls per lla prop!
Mes, au!, lo que és ara, si no vols dormir el teu son darrer,
surt-te dels bolquers, company de la nit! I d'ara endavant
serà el teu honor entre els immortals ésser nomenat
capità de lladres. — Aixís va parlar Febos Apol·ló,
i prengué l’infant per endur-se'l. Però, al punt que ses mans
l'alçaren, llavors el fort Argifont, maliciosament,
llançà de son ventre insolent auguri esternudant fort.
Apol·ló, sentint-ho, deixà’l anà en terra: segué davant ell
amb tot i la pressa que duia, i, renyant-lo ben fort, li digué:
— O fill de Zeus i Maia que estàs en bolquers! Ja et dic jo
que, amb aquests auguris, mes vaques testudes hauré promptament,
i tu mateix me duràs vers elles, tant si vols com no. —
Així parlà. I Hermes Cil·leni, alçant-se de pressa,
començà a fer via com costant-li molt; i amb les mans se duia
a ambdues orelles els bolquers, i deia a l’ensems així:
— Mes a on vols dur-me, o déu violent? tu, al-lluny-feridor?
Ben cert que em maltractes perquè estàs irat per'mor de les vaques.
Aixís se fonguessin totes les del món! No les he robades,
tes vaques, ni amb elles he vist a ningú! Si és que són vaques;
que jo, ja t’ho dic, ara és la primera notícia que en tinc.
Fes-me, doncs, justícia, i així puga fer-te’n Zeus Croni a tu. —
Així es barallaven Hermes i l’il·lustre fill de Leto, ambdós