Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/90

de les meves vaques de banyes tan grans; mes ara les veig
girades envers el prat d'Asfodels; i aquests altres passos
no són de cap home ni són de cap dona, ni menys és tampoc
cap llop blanquinós, ni ós, ni lleó, ni centaure pelut,
el qui marxant ha deixat un rastre semblant: si estrany
és a l'un tros del camí, a l’altre bé és més estrany. —
Aixís dient Apol·ló sobirà, el fill de Zeus,
partí i se n’anà a Cil·lena emboscada i a l’antre tan fosc
a on la nimfa divina infantà de Zeus el fill.
Aromes suaus corrien damunt l’excelsa muntanya,
i moltes ovelles, molt fines de cames, peixien pel prat.
I el rei Apol·ló, al-lluny-feridor, corria al llindar
de l’antre obscur i ferreny. El fill de Zeus i Maia,
aixís que veié Apol·ló, al-lluny-feridor, que venia
irat per’mor de les vaques, endins dels bolquers perfumats
corrents s'arrupia: com dintre la cendra el carbó bosquetà,
igual Hermes se féu fonedís a al-lluny-feridor:
arronçà les cames i els braços i el coll, i fent l'adormit
com un que ha tornat de cacera i ha sortit del bany;
i a sota l'aixella servà la tortuga. Pro al-lluny-feridor
conegué la bella nimfa muntanyana i el seu fill astut.
Resseguí l'estada per tots els recons, i amb la clau lluenta
obrí els armaris on eren servats néctar i ambrosia,
trobant-hi també or i argent, i encara els vestits de porpra
de la nimfa: era tot com a l'estada dels déus benaurats.
Després de tenir-ho tot ben resseguit, així el fill de Leto
a Hermes il·lustre parlà: — Infant que estàs al bressol:
digue'm de seguida on me tens les vaques: si no, renyirem:
te llançaré al Tàrtar, que és ple de pauroses tenebres de mort.
Mai més el teu pare i la teva mare podran retornar-te
a la llum del sol: iràs sota terra, perdut, comanant
uns quants malaurats. — I així, astutament, Hermes respongué:
— Per què, fill de Leto, me dius aquestes paraules cruels?
I ¿com és que véns a cercar-les aquí, tes vaques, que jauen
pels camps lliurement? Ni jo les he vistes, ni sé on puguen ésser,
ni mai ne sentia parlar, ni puc dir-te'n res: certament
que no n’hauré trobes. ¿Ouè tinc, jo, pobre de mi, de semblant
a un lladre de vaques, que ha d'ésse' alt i fort? No és feina per mi,
aquesta: són altres quefers els que tinc. Dormir i alletar-me
al pit de la mare, i anar ben bolcat, i el bany tebió.