Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/68

Aquesta pàgina ha estat revisada.


(Alguns del poble, els últims, se'n van dient:)
Dona i. Com s’ha commòs!
Dona ii.
És que la princeseta

ha dit paraules d'or.

Dona i.
Ai, sí! Enternia!
Noia. I an ell, l'heu vist? La veu se li nuava.
Home ii. (A la vella.) Era un déu o era un home?
Vella.
Era un home.

(Se'n van.)

(Pausa.)

Nois enfilats. (Mirant a la platja.)
i. Ja torna a abraçà al rei.
ii. Ara se gira

cap a la gent i diu alguna cosa.

(Se sent una aclamació.)
i. Ah! ja puja a la nau!
ii. Oh! guaita, guaita

quanta bellugadissa en la coberta!
Ja fan rem!

i. Ja fan vela!
Tots dos. En mar!

(Salten i se’n van corrents. Se sent una gran
aclamació. Nausica es gira i arrenca un
plor, llençant-se sobre els graons de la ter-
rassa. Daimó, a dalt, pren la lira i diu amb
exaltació:)

Daimó. Muses! a l’hom de gran enginy deixeu-me

cantar! a l’hèroe, an aquell que en terra
tirà de Troia les sagrades torres
i patí sobre el mar!…


(Teló.)
3 - VII - 1910.