Aquesta pàgina ha estat revisada.
| aquest és un que no és pas com nosaltres. |
| DONA I | (Temorosa.)Vols di algun immortan en sa figura? |
| Vella | I que, quan els del cel van per la terra, no és pas bona senyal: alguna en passa. |
| HOME II | I què voleu que passi, bona dona? Cabòries, tot això! Els fets s’esdevenen |
| VELLA | Pro hi ha moltes coses que en són senyals. |
| HOME II | Quan us faran el túmbol, senyal que sereu morta: aquest no falla. |
| UN NOI | (Que ve corrent de la platja.) La nau a punt! [La nau a punt! |
| DONA I | Ja vénen amb els presents del rei. |
| DONA II | Mireu quin'arca |
| DONA I | I l'urna és tota d'or! |
| UNA NOIA | Quanta riquesa! |
| HOME II | Lo mateix serà el dia de tes bodes si ets vols maridà amb mi. |
| NOIA | Els déus me’n lliurin! Ets massa pobre... i enraones massa. (Riuen.)
|
| DONA I | Encara més presents! |
| DONA II | Que tal deu ésser el foraster, que aixís el rei el tracta! |
| NOI | (Enfilat)Ja ve! Ja vénen! |
| VELLA | No empenyeu. (Tots s’arremolinen. Brogit.) |
| HOME II | Vull mirar si és déu o home.
|
| NOI | És el que ve al davant tot sol. Com brilla! |
| DONA I | Fuig! si aquell és l’heraut del rei! |
| DONA II | —Mireu’s-el:
|
Dona ii.
