Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Mireu-vos, quina planta! És una torre. |
| M. ii. | Al mar jo la vull veure. |
| M. i. | El que és llavores poc ne veuràs la planta: hi seràs dintre. |
| M. iii. | (A II.) ¿Ja t'hi has ben pensat, tu que t'hi tant, en les teves coses? [penses
|
| M. ii. | Oh! No et creguis, que no em fa gens de goig, de cop i volta |
| M. i. | Pro diuen que és molt home de mar, valent, i diuen |
| M. ii. | Doncs si perdia les seves naus, també pot perdre aquesta. |
| M. i. | Diu que no: els déus se li han tornat propicis. |
| M. ii. | Pro qui ho diu, tot això? |
| M. i. | Dimant ho deia ara mateix, cercant la gent per 'nar-hi. |
| M. ii. | I an ell qui li ha dit? |
| M. i. | Ja pots pensar-ho: és del consell del rei… |
| M. iii. | Pro què tants dubtes? Si tanta temor tens, per què t'embarques? |
| M. ii. | Què vols que et diga! És que la mar me tira i sempre m'ha tirat. (Girants'hi.) Ah! gran [bagassa! M'hauràs, a l'últim! Ja ho conec… |
| M. i. | Mireu-vos: ja ve Dimant amb l'altra gent. |
| M. ii. | Pregunta-li tu si ell ho sap, on hem d'anà… I pregun- [ta-li
|
