Reina | Mes ¿no serà ben trist acomiadar-te, després d'haver-te hagut a casa nostra |
Naus. | (Amb vehemència.) Digues qui ets, d’on ets. [Digues-ho, digues-ho.
|
Ulis. | O filla! Tu pots més que els déus i els homes… Doncs Ulisses jo só, fill de Laertes, |
Naus. | O déus! En va ja no em parí la mare, que he conegut a un hèroe! |
Reina. | Filla… vina.
|
Ulis. | El rei só jo de la serena Itàquia, que és reina entre les illes que la volten: |
Rei. | O trei d'Itàquia il⋅lustre! Deixa ara que de nou la benvinguda |