Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/38

Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquest home? I, si ho és, ¿per què no el duia

ella mateixa aquí?…

Reina.
La nostra filla

no sé lo que s'ha fet, que no la trobo per més que l’he cercada.

Rei.
O déus! Alcem-nos,

que ve tribulació a la nostra casa.

Dim. Oh! sí! tots amb el rei!
Cort. i.
Mort a aquest home!
Rei. No abans d’esclarir bé la malifeta.
Eurim. Anem: fem-lo parlar. On és?
Reina
El tenen

els guàrdies pres. (Surten Eurim. i altres.)

Naus. (Entrant.) Pare, aquí só: no temeu res.
Rei.
Criatura,

què has fet? Qu’és, tot això? Per què fugies?

Naus. O pare! no he fugit: me só amagada,

que no sabia si us plauria l'hoste
que he fet venir. Volia que la mare
intercedís per ell abans de veure-us
i de que vós sabéssiu que jo el duia.

Rei. I doncs per què l’has dut?
Naus.
Me feia llàstima,

i ademés me semblava un home noble.

(Amaga el rostre en braços de la mare.)
Cort. i. Pobra princesa!
Dim. És un infant.
Reina. (A consolant-la.)
Nausica…
Rei. Mes com l’has dut?
Naus.
Jo no l’he dut: li deia

que em seguís d’un tros lluny, i que a la mare
cerqués en el palau sense explicar-li
que jo l’havia fet veni, i llavores,
contant-li sa misèria, apiadada
ella el portés a vós.