| Rei.
|
Amics, no us travesséssiu de parauleá.
Honrem als déus com an els déus pertoca,
serenament: i mal contentaríem
a l’un o a l’altre si per l’amor seva
perdéssim la pau nostra, que això fóra
ofendre’ls tots plegats. Dimant, escolta’m.
Eurimedon ha fet tan bell elogi
d’Hermes diví, que sembla que en la taula
l’ha fet present: aixfs no pot negar-se-li
l’última libació. Mes sia l'última,
Eurimedon, perquè Dimant mostrava’ns
el gros perill de que ens abandonéssim
a una excessiva devoció en la taula.
Creiem que Posseidon no pendrà agravi
que aquesta libació sia transmesa
al «fill de Zeus»; que tots els déus s’assemblen
i en un són tots si amb ver amor se l’honra.
|
