| Dimant.
|
O rei! Ans que tu donis la sentència,
que tots acatarem, deixes que parli?
Eurimedon, tu tens bones paraules
i sempre sembla que la raó et sobra.
Pro, aixís com has parlat del fill de Maia,
podries semblantment dir coses bones
de tots els déus de un a un: llavores
foren les libacions interminables;
que l'Olimp és poblat de déus i deves
i a tots hem d’invocar un’hora o altra.
Mes, si després de beure al fill de Cronos,
que té en ses mans al mig del mar la illa,
hem begut a sa esposa, que tempera
amb dolça pietat aquella força,
i al déu escabellat que mena els aires,
i últimament al Retronant, que és pare
de tots els déus ensems i tots els homes,
¿per què ara, ans de fini amb una postrera
libació reiterada al patró nostre,
hauríem d'afegir-ne encara una
al Cil'leni diví? Per igual causa
hauríem de liba al déu de la guerra,
per si en vingués, i als dos germans excelsos
que, alternant ses clarors, fan nit i dia,
i a Pal⋅las Atenea, que ens assenya,
i encara a d’altres. I a la fi de tantes
libacions, nostre seny, digueu-me, on fóra?
|
