|
|
un home per espòs a tot el poble,
se n’hi anés pels camins en companyia.
Doncs no prenguis a mal lo que et demano;
que nosaltres al carro anirem totes,
i tu, d’un trosset lluny, vindràs seguint-nos
caminant i tot sol. Ja podràs fer-ho:
no és errado el camí, i la ciutat pròxima.
Trobaràs d’aquí a poc una verneda
molt espessa i frescal: doncs la travesses,
i, al sortir-ne, veuràs una font viva
que brolla d’un penyal. Pots deturar-t’hi
a beure, que és molt bona, i t’hi reposes,
i aixís ens dónes temps de que nosaltres
t’avancem d’un bon tros. I tu no frisis,
que ja no et pots errar; que, així que tombes
el penyal, la ciutat veuràs estesa
davant teu; la ciutat veuràs cenyida
d’altes muralles, i dos portes s’hi obren:
una a llevant i altra a ponent; i al centre
hi ha la gran plaça, i al bell mig el temple,
tot ell bastit de pedres ben quadrades,
dedicat a Neptú, que és patró nostre,
perquè som gent de mar tots els feacis,
i al temple no hi veuràs, per prometences,
arcs ni sagetes, ni escuts, ni llances,
sinó ormeigs de les naus, i rems, i veles
penjant dels murs i gairebé cobrint-los.
A l’entorn veuràs gent tota enfeinada
recosint xarxes o adobant mil coses
per la pesca i les naus; i estic ben certa
que alçaran tots el cap a ta figura.
Mes tu passes de llarg i t’encamines
cap al palau del rei, que és a la vora.
No et caldrà preguntar: crida la vista,
perquè és més alt que tot, fa molta planta
|
