Deixa estar tot afany i inquietud
i an el diumenge no li posis tasca:
és pecat fer res més que mirâ al cel
en aquesta dolçura de la tarda.
El vol del sol és cada jorn més alt
i va a pondre's al dm de la muntanya...
Altra vegada la musica
i altra vegada la verdor:
tu sempre tomes, Primavera:
no es cansa mai, el Criador!
Darrera els verds en llunyania
llença el pavó son crit estrany...
Ara han passat tres orenetes:
són les primeres d’aquest any.
. . . . . . . . . . . . . .
Amagat entre les branques,
he sentit un rossinyol
(dolces boires, fresca pluja
de l'abril),
i un colom ha alçat el vol.
Fresca pluja matinera
de l'abril, arbres mullats...
N'he vist uns, tots de renglera,
que fullaven encantats.
. . . . . . . . . . . . . .
Com avances, Primavera!
Tots els troncs s'han alegrat
