Aquesta pàgina ha estat revisada.
Passa lany per davant de ma finestra...
El sol, com un aucell que se'n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia.
Els ametllers s'han coronat de neu
i les mimoses d'or... Quina alegria!
Darrera la negror d’aquells xiprers
sospireja el ponent i mor el dia.
Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant
tota plena d'arracades
i penjolls i fils daurats.
S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima, d'un sol tany!...
Ara fins m'ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà...
Déu te guard, galan minyona!...
Mil perdons... Que Déu te guard!
