Aquesta pàgina ha estat validada.
A UNS MÚSICS QUE VAN PEL CARRER
Aneu pels carrers — ritmant alegria.
La gent que us escolta — de lluny i de prop
acompassa els passos — a la melodia,
pensaments i tot.
Passeu invisibles: — les notes alegres
se'n van a l'atzar — de les cantonades,
llunyanes, properes, — i tral·larejades
com irresistibles.
Trencant un carrer, — sortiu trascantó:
sou cegos, sou coixos, — sou desgraciats.
El passant que us topa — us dóna un diner
i mitja rialla... — i ja us té oblidats.
1897.
