van per l'aire cants de festa
barrejant-se amb un cant trist.
De jardins molt delitosos
el palau està enrotllat:
tot són flors i oreigs flairosos
com ningú n'ha somniat.
Galeries ben airoses
entorn clouen tanta amplària;
ran de terra neixen roses,
arbres van florint en l'aire;
salten aigües lluïdores,
remoregen rierols;
entre suaus reclams de tórtores,
suaus reclams de rossinyols.
Veniu tots: ja el pit alena
del gloriós deslliurament;
ja és rompuda la cadena
feta d'art d'encantament.
Consolem-li tanta pena:
fem-li l'hora més serena
amb bons mots plens d'ardiment.
Entre suaus reclams de tórtores,
suaus reclams de rossinyols;
salten aigües lluïdores,
terbolinen ventijols...
Però tanta alegria
sols a ella anunciava:
tot desapareixia
quan ella es presentava
