Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/270

Aquesta pàgina ha estat validada.

Bim, ban, bim, ban.
Diu: — Bodes vaig tocant. —
La primavera s'ha casat:
farem gran festa i gran esclat.
Alceu's, clavell i tulipan,
bandera en l'aire rumbejant.
La rosa, el lliri, amb suaus colors,
són de la nuvia els seguidors,
i papallons viroladons
fan la carrossa (ai, que és bonica!):
aucells fan la musica.

Sona, sona, campaneta.
Pom, blan, bim, bim.
Què diu, la flor tristeta?
Diu: — Mal senyal tenim. —
La primavera anit se'n va,
i el nostre adéu li hem de dâ.
Els cucs de llum fan processó,
murmura el bosc, la font fa un plô,
i en cada mata, amb desconsol,
refila i canta un rossinyol.
Tant ha cantat, que s'ha cansat.
La primavera s'allunya.
Fou tan estimada i s'allunya!