LA VERGE BRESSANT
Poesia d'A. Daudet
Música de Cèsar Franck
Bo i bolcat de fresc, — bo i bolcat de blanc,
la Verge bressava a Jesús infant.
Ell com un niu d'aucellets refilava.
Com les mares fan, — ella feia així:
tot bressant, bressant, — ben baixet cantava;
mes el bon Jesús no volia dormî.
— Jesús — ella li diu tremolant: —
dormiu, anyellet; — dormiu, anyell blanc;
dormiu, que és molt tard: la nit ja s'atansa.
Cal que reposeu: — descanseu en mi;
dormiu, mon amor; — adormiu's sens recança. —
Mes el bon Jesús no vol pas dormî.
I llavors, Maria, — amb l'esguard humit,
baixà vers el fill el seu front dolorit.
— Ai, que no dormiu! Vostra mare plora,
vostra mare plora: — vós no us adormiu. —
I els plors li anaven lliscant. Llavors
el bon Jesuset va quedâ adormit.
