Però són muts, els passos de la lluna,
com els del gat.
Això va per vosaltres,
hipòcrites sentimentals:
pensaments purs... jo us dic que sou lascius.
També vosaltres l’estimeu, la terra;
però hi ha vergonya en vostre amor:
sou iguals que la lluna.
— Oh! qui pogués — dieu —
contemplar la vida
sense apetits ni anhels!...
mort el voler,
mirar la terra amb uns ulls morts de lluna,
amar la vida com la lluna el món,
tastar-ne l’espectacle de bellesa
amb el cos apagat!... —
O sensuals hipòcrites!
us manca la innocència del desig!
Innocent és el voler fecundador,
innocent i pur.
El voler creador no s’acontenta
amb imatges, sinó amb amâ i morir...
Amâ i morir: acoblament etern.
Però, vosaltres, tot allò que es tasta
amb els sols ulls covards, ja en dieu bell,
¡o embrutadors de les paraules nobles!
Vostre ideal mentit empesta l’aire;
pro, encar que prenyat sembli, com la lluna.
no parireu cap sol.
Mireu, que ja ve el dia:
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/240
Aquesta pàgina ha estat validada.