Aquesta pàgina ha estat validada.
⁂
Correu, plors, i correu, flames
de l'amor,
consagrant el lloc on veia
tal visió.
Innumerables voltant-lo
a l'arbre misteriós,
remoregeu com abelles
oracions.
Perquè ell fou qui l'acollia
quan venia,
va servir-li de redós,
i ara ella vol servar-lo,
regalar-lo
en son hort meravellós.
Fins la penya, quan ho veia,
als peus queia
de la Mare celestial;
fins les pedres commovia.
I l'home no ploraria?
no es daria amb tot quant val?
Afligits, aquí acosteu-vos
i postreu-vos:
consolats sereu entorn.
Cap plorant s'entornaria:
