Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/222

Aquesta pàgina ha estat validada.

i pendre esment de lo que són.
El món és somni, el somni és món:
allò que sembla que ha passat
se veu venir no començat.
La fantasia és qui disposa:
a son arbitri tot se posa:
obrint-se aquí, tancant-se allà,
tot és lleu fum que ve i se'n va.
I goig i dol, i mort i vida,
s'han fet amics profondament,
i el qui d'amor ferit se sent
no cura més de la ferida.
Tota visió perduda és llaç
que es trenca dolorosament,
i al cor fidel deixa en turment
del tèrbol món al fer traspàs.
Se desfà el cos en plors molt tendres:
la terra és un fossar molt gran,
on, devorat del cremar tant,
el cor hi cau tot ell fet cendres.