astralis
Vaig sentî, un jorn d’estiu, ma jovenesa
batre la vida per primera volta
en els meus polsos, i, esvaït l'amor
en les delícies, ja del tot despert,
el daler de més plena i més profonda
confusió per moments se m'augmentava.
El plaê és la potència del meu ésser.
Jo sóc el punt central, la font sagrada
d'on ve la torrentada dels desitjos,
i a on cada desig torna calmat.
No em coneixeu i em vàreu veure néixer...
¿No us recordeu d'aquella nit alegre,
com vaig trobar-me a mi mateix en somni
per primera vegada? ¿No us va córrer
la dolça esgarrifança d'una ardència?
Tot submergit en la dolçor del calze,
jo feia olor, i, en tant, la flor, tranquil·la,
en l'aire del matí daurat gronxava's.
Jo era font oculta, suau combat.
Tot fluïa entorn meu i jo surava.
Llavors caigué en la flô el primer polsim:
recordeu's d'aquell bes, eixint de taula.
Jo m'anegava en ma dolçor mateixa:
fou com un llamp. La flor va recobrar-se,
tot'ella se reféu movent-se airosa,
