Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/217

Aquesta pàgina ha estat validada.

L’Amor camina d'escondit:
només la lluna el veu.
Plena d'estels, la dolça nit
regna per tot arreu.

Un núvol blau duu tot voltant,
vorejat de llum d'or:
la Fantasia, amb anhel gran,
va seguint a l'Amor.

Batent-li molt seguidament
va el cor esperançat,
que sent venir ja aquell moment
del pler a tot esclat.

Plora el Desig, que no sap res
de que vinga l'Amor:
desesperat, té al rostre imprès
el rastre del dolor.

En tant la serp marcà fidel
el Nord als dos companys,
que la seguiren sens recel.
Salvats foren de danys.

Deserts de núvols i cel blau
Amor va travessâ: