Aquesta pàgina ha estat validada.
porta en la mà el ceptre florit;
i les corrues tumultuoses
van acudint al seu voltant.
De goig mil llengües tremoloses
les grans mercès li van donant.
Escampa en raigs innumerables
la virtut seva tot arreu:
l'amor s'hi abeura, els troba amables,
i no es mou més del costat seu.
Per l'edat d'or, ple d'enyorances,
se va als poetes afillant,
que per cantar-li les lloances
esclaten en alegre cant.
I ell, agraït, a tot poeta
ha dat el dret de posâ un bes
en tota boca boniqueta;
i aixís m'ha dit que us ho digués.
