Aquesta pàgina ha estat validada.
tant se val, que, quan ell crida,
prou que es fa sentir tot sol:
no hi val mà ni hi val mordassa
quan ell crida, i crida fort.
Freds i durs com una pedra,
cloure tota inclinació,
girâ els ulls dels ulls que ens miren,
viure en si i treballar sols,
i negar se a tota súplica:
és la joventut això?
Tant que pena la donzella,
ferit i malalt el cor!,
i per paga besâ uns llavis
ja marcits... vaja un consol!
¿Quan s'acabarà l'imperi
dels vells? quan farem foc nou?
