Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/212

Aquesta pàgina ha estat validada.

Plau-me estar en eixa estada
riallera en la foscor:
cada dia m'hi és portada
l'ampla copa de l'amor:
la beguda delitosa
m'embriaga i no em fa mal.
Viu mon ánima commosa
al llindar celestial.
No més sento coses bones:
sembla'm ja que sóc al cel;
que la reina de les dones
m'ha donat son cor fidel.
Aquest fosc terrer salvatge
anys de plors l'han llumenat,
estampant-hi aquesta imatge
que li dóna eternitat.
Aquells dies tan nombrosos
ara em semblen un moment:
me'n 'niré amb els ulls plorosos
girats amb agraïment.