Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/208

Aquesta pàgina ha estat validada.

És amo de la terra
aquell que en sap el fons
i en sa profonda falda
oblida tots els dols;
que entén el gran misteri
del lligament dels rocs
i baixa infatigable
al seu obrador fosc;
està enamorat d'ella
com un promès de nou;
l'inflamen sos encisos
com si una núvia fos,
i va de cada dia
posant-li més amor:
no tem treballs ni penes,
no pot tenir repòs.
En tant ella, amorosa,
també li dóna tot;
li conta les històries
dels temps de l'avior;
el vent sagrat dels segles
ell sent com passa entorn,
i de la llum eterna
lluu el raig en la foscor.
Emprengui un camí o l'altre,
li són coneguts tots:
de tot treball li dóna