S'aixeca una alba roja i tèrbola
en el país dels cristians,
i cadascú sent una angoixa,
una tristesa i amor grans:
pren una creu, pren una espasa,
i deixa dona i deixa infants.
Van els exèrcits remorosos
al Sant Sepulcre amb ardiment;
per ser-hi aviat corren sens treva
per terra i mar alegrement.
Els nins i tot al pas s'hi ajunten,
i la riuada va creixent.
L'estendard sant voleia en l'aire
i els hèroes vells van al davant.
El Paradís obre les portes
pels cavallers que hi moriran:
tots volen dar la sang per Cristo;
voldrien ja estar-la vessant.
Guerra, cristians! Els sants exèrcits
són amb nosaltres plens d'ardor:
prest sentirà l'host enemiga
la mà terrible del Senyor,
i rentarem amb sang pagana
el Sant Sepulcre amb gran fervor.
La Verge santa en mans dels àngels
damunt la lluita vetllarà:
aquell que caigui a fil d'espasa,
en braços seus despertarà:
damunt l'estrèpit de les armes
inclina Ella el rostre clar.
