Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/194

Aquesta pàgina ha estat revisada.

(S’abracen. Mentrestant dos nens han tret
la Bruixa, com una grossa coca, d’entre les
runes del forn encantat. Al veure-la, lots
fan un gran crit d’alegria. Els nens la po-
sen al mig de les taules.)
Nois, mireu quin fi tan fort:
com l'embruix, la bruixa ha mort.
Coca vols? Coca fes.
I ara ella coca és!
(Els dos nens duen la Bruixa a la Casa de
Sucre.)

Nens. Nois, mireu quin fi tan fort:

com l’embruix, la bruixa ha mort.
Coca vols? Coca fes.

I ara ella coca és!

Pare. Pels dolents un càstig hi ha.

Mal usar no pot durá.
Quan més gran és nostre dol,

Déu del cel ens duu un bon consol.

Ton. Quan més gran és nostre dol,

Déu del cel ens duu consol!

(Els nois fan danses combinades i cau el teló.)