Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/192

Aquesta pàgina ha estat revisada.


ESCENA IV


Nens de pasta. (Immòbils, amb els ulls tancats com
abans les figures de pasta. Molt baixet.)


Nens. Salvats, lliurats per sempre més!

Guida. Ulls clucs!… No entenc com aixís pot se
que dormin i van cantant tan bé.

Nens de pasta. Ai! toca’m lleugê,
que ja em despertaré.

Ton. (Amb por.) Vés, tu, a tocà’ls: no goso, jo.

Guida. Ai! sí! Provem aquest tan bufó!
(Toca el primer, que obre els ulls i riu.)

Nens. (Baixet.) Au! toca’m a mi! Au! toca’m a mi!

Que els ulls també jo puga obri!
(La Guida els va tocant a tots, que obren els
ulls i riuen sense moure’s. El Ton agafa la

rama de marduix i diu:)

Ton. Hocus pocus, bon marduix.

Mals encisos, fora! Uix!
(Els nens fan un salt i es posen a córrer per

tots costats.)

Nens. Mercès! Mercès

per sempre més!
(Fan rotllo entorn del Ton i la Guida.)
Ja no som embruixats!
Ja estem lliurats!
Cantem i ballem
i saltem per tots costats!
Amb vosaltres vindrem!
amb vosaltres jugarem!
i tots les mans ens donarem!
Cantem, saltem, ballem, cantem!

De pasta ja mai més serem!