Aquesta pàgina ha estat revisada.
Aquesta olor tan blana
me fa veni una gana!…
Si véns aquí
menjaràs amb mi.
(La Guida enira.)
Ajup-te bé aquí a la boca:
veuràs, a dins, quanta coca!
Mira al damunt
si estan al punt
o si encara no.
No tingues pó.
(La Guida dubta.)
Ton. (Esmunyini-se de l'estable.)
Ai, que et té!… —Guarda’t bé!
Ai, que et té!… —Guarda’t bé!
Guida. (No sabent-ne.)
No hi arribo pas…—No podré: que és cas!
No hi arribo pas…—No podré: que és cas!
Bruixa. Alça’t soleta… — una miqueta.
Abaixa el cap; — aparta el tap.
Abaixa el cap; — aparta el tap.
Ton. (Delenint a la Guida pel vestit.)
Ai, que et té!... — Guarda’t bé!
Ai, que et té!... — Guarda’t bé!
Guida. (Temorosa.) Que tonta só! — Ai! ai! Senyó!
Per més que em renyis,
Bruixa. (Impacient.) Abaixa el cap; — aparta el tap.
(La Bruixa s’aboca al forn per olorar, ficant
mig cos a dins. El Ton i la Guida li donen
una empenta, fent-la caure dins del forn, i
T. i G. (Fent burla.) I, ara que ets dins, nyac!
Tanco fort! dac!
Ara tu serás, jo no,
rostit milló!
(S'abracen amb gran alegria.)
Oidà! La Bruixa és morta ja!
