Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/188

Ai! dins del foc, com hi cruix la brossa!
(Afegeix llenya: s'alça un moment la flama-
rada. Corre a més no Poder a cavall de l'es-
combra.)
Aixís me’n vaig, del sol al raig,
per ’quest voltant, saltant, brincant.
(Torna a córrer. Mentrestant la Guida guaita
per la finestra. Va tornant-se més fosc,
mentres se va acostant la tempestat.)
Quan és, de nit, — tot-hom al llit,
la bruixa ha entrat — per un forat!
(Gran llampec.)
Que dos fan sis — (jo conto aixís)
i vuit fan nou: — no n’hi ha pas prou;
que nou son u — i deu ningú.
Xiu, xiu… — la bruixa ho diu:
sols para el vol — quan surt el sol.
(Trons i llamps. Amb salts esbojarrats se'n
va cap al fons, a la dreta, i desapareix dar-
rera la casa. Després se la veu, com rode-
jada de Uamps, volar a cavall de l’escombra
per davant del Puig Ombrós. Entra per
l'esquerra, s’avança a Vescena, i llença l'es-
combra.)
Prrr… Vés-te’n, uix!
(El cel torna a aclarir-se. Va a saltirons cap
a l'estable, i desperta al Ton fent-li Pessigo-
lles amb una palla.)
Au! Amunt, prendeta!
Vejam la llengüeta.
(El Ton treu la llengua.)
Ben dolceta.
(Fa petar la llengua.)
Au! ensenya’m el dit més xic! i ben de pressa!