que et facin bon profit.
(Li fica una pansa a la boca.)
Au! Menja… o bé mor!… (Amenaça.)
Però, si menges, millor!
(Se gira a la Guida i la desencanta amb un
marduix.)
Hocus, pocus, bon marduix.
Mals encisos, fora! Uix! (La Guida es mou.)
Ja torna a eixir-te el coló a les galtetes:
mou, nena, mou les rodones cametes.
Corre, vés, au!, vés a dins:
para taula amb draps ben fins;
posa-hi culleres i posa-hi forquilles,
posa-hi plats… sents?…
posa-hi escuradents.
Ves que ho facis amb pols ben segû:
si no també et tiraré a l'estable a tu!
(Amenaça amb mofa a la Guida, que corre
cap a dins.)
Hi hi, hi hi, hi hi!
(Al Ton, que ha quedat adormit.)
Mireu, el tonto, com dorm tan bé!
La joventut amb tot s’avé!
Dorm com al bres:
no pensa on és.
(Alça els braços com conjurant.)
Prest ton dormir etern serà;
pro quan la Guida vindrà al cas,
també, noieta, tu hi cauràs.
Ets a posta pels intents
d’una bruixa sense dents!
(Obre la porta del forn i olora, reflectint-se-li
en la cara la gran vermellor del foc.)
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/187
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Bruixa. Au, nen petit!…
