Ulls, mai més veureu ningú.
Au! a dintre! Vina-hi tu!
(Fa gestos, emportant-se al Ton, que resta amb
els ulls fits al nus del bastó que lluu; el fica
a dins de Vestable i tanca el reixat. Tot això
mentres va dient:)
Hocus, pocus, bonus jocus,
malus locus, hocus pocus,
bonus jocus, malus locus,
hocus pocus, bonus jocus,
hocus pocus!
(Mentrestant se torna a fer clar, i el brill del
bastonet se va apagant. Llavors la Bruixa
es dirigeix alegrement a la Guida, que a
tot això ha restat sense moviment.)
Guideta, tu fes força bondat.
El Toni tindrà greix aviat.
Ben cert que en tinc grans esperances.
Vull engreixar-lo amb anous i panses:
vaig a cercar les panses i anous.
Tu queda’t aquí… Ai, si et mous!
(L'amenaça sarcàsticament amb el dit, i en-
tra a la casa.)
Ui!… Quina por que em fa, l’embruix!
Guida, pst! No digues re:
fes ulls ben bé…
Sols cal mirà
i apendre tot lo que ella fa.
D’allò que et digui, digues sí…
Ja torna cap aquí… pst… pst!…
està quieta, i d'un cistell que porta tira nous
