Aquesta pàgina ha estat revisada.
i no hi trona:
s’hi menja cosa molt bona.
Guida. Qué fas? No vull que facis mal al Ton!
Bruixa. Ca, ca! no vull res més que atipar-lo
amb coses bones: vull engreixar-lo.
Serà més bo per menjar-lo.
I si ell se torna bon minyó
i em creu i m’estima com vull jo…
Ton, creu-me… vull dir-t’ho a l'orella…
tindràs una bona estrella…
Ton. No ho vull, aixís… no sóc pas sord!
Bruixa. Eh?
Ton. Quina és l'estrella tan bona que em dons?
Bruixa. Sí, prendes meves…
Cosa tan gran…
Ton. Prou! Tinc bons ulls i sé veure que això,
bruixa infernal, no fóra res bo!
(Resolt.) Guida! mira que porta un mal fi!
Au! salva-te’n! Fugim d'aquí!
(Mentrestant s'ha anat deslligant, i es posen
a córrer tots dos cap al davant de l'escena.
Però la bruixa els fascina fent gestos im-
periosos amb un bastonet que duu penjat a
Bruixa. Xut!… (Se va tornant fosc.)
Hocus, pocus, mal embruix,
que ara et toca fort i fluix;
ni endarrera ni endavant,
que ara et lligo malmirant.
Cap! No et moguis tant ni quant.
(Comença a lluir el nus del bastonet.)
Hocus, pocus, ve un mal jocus.
