Aquesta pàgina ha estat revisada.
Olora! olora! quin flaire tan suau!
Tots dos. De sucre i melindros això és un palau;
de coca ensucrada n’és fet el teulat;
finestres pintades amb nata i mató,
i pengen garlandes de raïm del millò.
Jo et flic!
I els ninots són de pa de pessic!
El gran palau encantat em plau de mirà!
Quina és l'hermosa princesa que dintre hi ha?
Si hermosa princesa en bella cambra està,
a pendre vi i coca ja ens pot convidà;
a pendre vi i coca i a un bon esmorzà.
Ton. Quina quietud!… Res! no fan contesta!
(Empenyent-la.) Au! donces entrem-hi!
(Empenyent-la.) Au! donces entrem-hi!
Guida. (Deturant-lo espantada.) On tens la testa?
Home! ets ben tabalot, a fe!
Ton. Ai! Mira, mira! Ai! Quin goig que fa, tot
(Animat.)
Cert! Els àngels són qui ens ho han portat!
(Animat.)
[plegat!
Cert! Els àngels són qui ens ho han portat!
Guida. (Reflexionant.) Els àngels… sí: podria ben sé!
Ton. Sí, Guida! això dels àngels ens ve!
Au! rosega una mica la casa!
Au! rosega una mica la casa!
Tots dos. Au! rosega-la! Au! rosega-la
com rosega la rata!
com rosega la rata!
(Se n’hi van donant-se la mà i fent saltirons. Al ser-hi a prop se deturen, i després s’hi van acostant amb precaució, caminant de puntetes. Després de dubtar un xic, el Ton escrostona una mica la paret.)
