Aquesta pàgina ha estat revisada.
com chor d’àngels cantant per les altures.
Boires de llum de rosada claror,
ona esplendent invadint la foscor.
Mira: gran claror arreu s’estenia,
raig de llum que del cel venia.
Bells graons d’or i plata prest se’m mostraven,
àngels del cel baixaven,
bells àngels d’ales d’or vers mi volaven.
Ton. (Interrompent-la amb vivesa.)
No n’hi havia catorze?
No n’hi havia catorze?
Guida. (Admirada.) ¿Un somni igual
hem tingut tots dos?
hem tingut tots dos?
Ton. Creu-me!… que hermós, que hermós!
Fugien jo no sé a on!…
Fugien jo no sé a on!…
Se gira cap al fons. En aquest moment se desfà l’últim vel de boira. En el lloc de l’avetar apareixen lluentejant els raigs del sol ixent. La Casa de Sucre en el Puig Ombrós. A l’esquerra, un xic apartat, hi ha un forn, i davant d’ell, a la dreta, una gran gàbia, un i altra units a la Casa de Sucre per una tanca feta de figures de pasta.
Guida. (Agafant al Ton, corpresa.)
Ai, Ton! Ai, Ton!
Ai, Ton! Ai, Ton!
Ton. (Sorprès.)
I ara! Què passa, en aquestos voltants?
(Amb gran alegria.)
Ben cert que jo mai he vist cosa igual!
Guida. (Que va retornant de la sorpresa.)
