Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/179

Mireu! el jorn somriu!
Amunt! amunt! els ulls obriu!
Obriu!
(Se'n va cantant. Els nens se mouen.)

Guida. (Se frega els ülls, mira a Ventorn i es redreça

un xic, mentres que el Ton encara s’hi tomba.)
I ara? Dormo? Estic soínniant?
Me trobo… sota un arbre?
Oh! quin brogit més alegre fas, boscúria!
Ah! dels aucells és la suau cantúria!
Dejorn, tan dejom, ja sou ben desperts,
i el cant del matí entoneu pels arbres verds,
el cant de l’alegria.
O aucells del cel, bon dia!
(Se gira vers el Ton.)
Mireu, el gran toca-son, com dorm!
Calla! Veuràs, jo!
Ti-ru-ri-ru-rí! Ja ve el matí.
Ti-ru-ri-ru-rí! Ja ve el matí.
L’alosa, tan cantaire,
volant ja canta en l’aire.
Tiru-ri-ru-rí, ti-ru-ri-ru-rí,

ti-ru-rí, etc.

Ton. (Alçant-se, de sobte, amb un salt.)

Qui-qui-ri-quiii! Bon matí!
Qui-qui-ri-quiii! Bon matí!
Ja és hora!… Molt bon dia!
(La Guida imita l'aucell, i el Ton el gall.)
Estic tan fresc i tan reeixit!

Bé com avui, mai, mai he dormit.

Guida. Pro escolta, tu: veus?, sota el pi,
no saps quin somni vaig teni?

Ton. (Pensatiu.) Justa!
Doncs jo també he somniat!

Guida. Somniava… Sentia uns cants de veus pures,