Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quan la gent espera gresca i oci
és quan un pot fer més negoci!
Quan ve festa hi ha masega:
tothom renta, escombra i frega.
Jo, que he vist tan bon mercat,
tot al volt me n’hi he anat:
— Escombres! Escombres!
}Escombretes, bons fregalls,
pinzellets! — I aixís venia
cridant tot quant duia
}al preu que jo volia!
(Tira al foc les eines de cuina, que són de
llauna.)
Fora, fora llauna i terrissa,
que ara tot ho vull de plata massissa!
Sempre més…
Mare. Sempre més…
Tots dos. Farem escombres.
(El Pare va per beure aiguardent, però es detura de sobte.)
(El Pare va per beure aiguardent, però es detura de sobte.)
Pare. Ai, ai! On és la canalla?
Toni! Guida! El Toni on és?
Toni! Guida! El Toni on és?
Mare. On serà? Qui sap on és!
(Àrronçant les espatlles.)
Han fugit ben lluny d’aquí
Pare. Què? (Irat.) Aquell de nou comprat?
Mare. I l’arròs per ’llí escampat!
Pare. (Dóna un cop de puny a la taula, furiós.)
Llamps i trons!
Aquesta canalla, doncs,
Mare. Sols desgràcies mentre un rasca
sens enllestir gens la seva tasca!
