Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/166

— 158 —

si només duu la mona!

Pare. (Se gira cap al cove.)

Bé, bé! Vejam a dins qué hi ha,

si hi trobarem bon sopa.

Mare. Prou saps que fou diñar ben pobre;

pro el que és sopà... el plat hi sobra.
Res als plats ni als panês,

i ta dintre la butxaca res!

Pare. Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!

Ei! mestressa! arribo ja.
Vine alegre: porto pa! (Registra el paner.)
Veus? Mira:

ves d’això què en dius. Tira!

Mare. Oh! oh! I ara? Llard, farina,

ous, mantega, sis salsitxes!…
(L’ajuda a desembarassar el cove.)
Noi! tot és vianda cara!
Faves… pèsols… com? a fe?
Mitja lliura de cafè!

(Gira el cove i rodolen una pila de patates.)

Pare. (L’agafa pel braç i ballen.)

Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
Tra-la-la-là, trai-lai-là!

Visca, visca el bon sopà!

Mare. Tra-la la-là, tra-la-la-là!

Pare. Tra-la-la-là, tra-la-la-là!

Tots dos. Trai-lai-là!
Visca, visca el bon sopà!

Pare. Escolta, que et diré com ha estat!

(S’asseu, i ella va agafant i arreglant les coses
per al sopar: encén foc, trenca ous, etc.)
Més amunt del bosc del senyor
prompte hi haurà gran festa major:
fires, balles, missa cantada,

tiro de coloms, coets i tronada!