Canto Gea, la mare de totes les coses, l’antiga,
fermament asseguda en sos fonaments, que nodreix
tot quant viu en la terra: allò que camina pel ferm
i allò que va per la mar o vola per l'aire. Tot viu,
o Gea!, de tu: de tu provenen als homes els fills
i els fruits tan formosos; en tu està el donar vida i el pendre-la
als homes mortals. Benaurat aquell que tu honores de ple:
ell té l’abundància de tot, sos camps són de fruit carregats,
grans ramades pasturen ses terres, i riquesa s’enclou en sa llar.
Són aquestos els qui amb justes lleis governen els pobles,
les ciutats de dones formoses: són rics i sortosos; llurs fills
se gaudeixen de les jovenils alegries; llurs filles, les veiges,
formant chors florits, damunt les blanes flors de la prada
dansen a plaer. Benaurança gran tenen, venerable,
aquells que tu honores. Salut, o mare dels déus i muller
d’Urà l’estelat! Tu dóna’m de cor, per l’himne que canto,
una dolça vida. I vull recordar-me de tu i d’altre cant.