Rodopa, Pluto, i encara Calipso encisera i Estix,
Galaxaura l'amable i Urània i Pal-las, que mou a combat,
i Artemis, la que tira sagetes), jugàvem en la prada
delitosa; collíem amb nostres mans les flor enciseres,
la dolça del safrà ajuntant amb gladioles,
i amb jacinte, poncelles de rosa i lliris. L’ampla terra
brotà un narcís com safrà, que ens féu gran meravella:
jo, tota alegre, el collia. Llavors s’obrí la terra,
saltant-ne de dintre el fortíssim Polidegmo, qui va endur-se’m
en carro d'or forçada, amb tot i els meus crits. Afligida
te dic aquestes coses ben veres. — Aixís tot lo dia
uniren llurs esperits la filla i la mare abraçades,
amb gran alegria en els cors. Llur dol encalmaven, i es feien
joiosos presents. I Hècata, del vel resplendent, va acostar-s’hi
i va acaronà en gran manera la filla, tan casta, d'aquella
que va acompanyà en les recerques. Mes Zeus retronant,
el déu que al lluny del lluny mira, envià de missatge
Rea de cabells formosos, a Demèter, de túnica blava,
per fer-la tomà als déus, prometent-li els honors que voldria
en mig dels immortals; consentint-li amb el cap que la filla
només un terç de l’any restés en l’espessa tenebra,
i tot l’altre temps amb la mare i amb els déus immortals. Escol-
no desoí aquestes ordres Rea, i llançava’s lleugera
dels cims de l’Olimp cap a Ràrios, que un jorn fou feconda
com pit de la terra, mes ara callada i estèril i seca,
servant inactiva en son sí la blanca civada
per voler de Demèter la bella, però quan tomaria
la primavera devien refer-s’hi les altes espigues
del blat, i els solcs emplenar-se de messes esplèndides
que després ben lligades serien en garbes. Allí davallant
de l’èter estèril la dea, i havent-se mirat l’una a l’altra
de bon grat i alegres, aixís parlà Rea, del vel resplendent:
— Vina, filla: Zeus retronant, que al lluny del lluny mira,
vol que tomis als déus, prometent-te d’honors tants com vulles:
amb el cap consentí que ta filla només un terç de l’any
resti en l’espessa tenebra, i l'altre temps amb tu
i els déus immortals; i serà tal com diu, perquè ha fet
