d'amagat, li donà a menjà uns grans de la dolça melgrana: volia
que no restés per sempre al costat de la mare Demèter
del peplos blau. Per això els hi donà Aidoneu,
que té tan vast l'imperi; i prengué un carro d’or,
posant-hi cavalls immortals. Pujà-hi Persefonea,
i al seu costat l'Argifont potent, prenent les regnes
en ses mans i el flagell, i menava enfora els cavalls a través
d’aquelles estades. Volaren, i feien molta via:
ni la mar, ni les aigües dels rius, ni les valls herboses, ni els cims,
als cavalls immortals detenien: de tot volaven damunt
partint la boira espessa. Mes llur guiador va aturar-los
davant el temple olorós, estada de Demèter,
de bella corona, que, al veure’ls, com una mèuada en fúria
llançava’s bosc a través de l’ombrosa muntanya. Persèfona
saltà i corré envers la mare · · · · ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
— Filla: viuràs amb mi a vora el Pare Crònida
nuvolós, i seràs honorada per tots els immortals.
Mes, segons lo que hagis tastat allà baix, tornaràs
al pregon de la terra per viure-hi el terç de l’any, i les altres
estacions amb mi i amb els déus immortals. Quan la terra,
en temps de primavera, s’ornarà de ses flors oloroses,
tu ressorgiràs de l’espessa tenebra envers meu,
meravellant els déus i els homes mortals. Però digues:
amb quina astúcia el fort Polidègmon t’enganyava? —
I aixís li respongué la bella Persèfona: — Mare:
et diré la veritat. Quan el bon Hermes, el ràpid,
vingué del pare Croni i dels altres olímpics, per treure’m
de l'Erebos, i al veure’m cedires tu en la rancúnia
que duies als déus immortals, jo vaig fe un salt d’alegria.
Llavores, Aidoneu, d'amagat i per força, me feia
menjà uns grans de la dolça melgrana. També vull dir-te tot
lo d’abans que em preguntes: de com se m’endugué per força
al pregon de la terra, volent-ho el Croni, el Pare mateix.
Nosaltres, les donzelles totes (Leucipa, Feno,
Electra, Ianta, Melita Iaca. Rodea, Cal·lirroa,
Tica, Melobosis i Ocirroa, que té la pell que sembla
de fulla de rosa, i Criseida, Ianira, Acasta i Admeta,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/114
Aquesta pàgina ha estat revisada.
