les cambres ombroses, que calen millor a dones com tu
i a més joves encara que hi són i prou t'hi acollirien? —
Aixís, preguntant-li, li deien. I aixís a elles l’augusta:
— Ai, filles, dones febles, siau qui siau, salut!
Dones ja que ho pregunteu, ben franca us daré la resposta.
Deo és el nom que em donava la meva santa mare.
De Creta só vinguda sobre l’ampla espatlla del mar;
mes no per propi voler, sinó pel d’uns pirates
que se m'enduien per força. La rápida nau va aturar-se
a Tòricos; i, en tant que ells coïen menjar
per tots dins la nau, nosaltres, les dones, a l'una
saltàrem totes en térra; i jo, que tant me feia
menjar com no, fugia pels boscos camps a través
terra endins, amagant-me d'aquells dolents que un guany il·lícit
volien heure venent-me sens haver-me comprat.
Anant a la ventura, aquí só arribada; pro ignoro
quina és aquesta terra i sa gent. Doncs ara, vosaltres
(aixís els déus que habiten els olímpics palaus vos atorguin
un bon marit, i jove, i els fills que després se'n desitgen),
acompadiu-vos, filles, de mi, i ajudeu-me, donzelles,
que jo trobi una casa on puga treballar
a ma guisa, que ja no só jove; pro encara puc cuidar-me
d'un infant, dur-lo a braç bellament, també donar-li les sopes,
servar la casa, i, encara, a dins la cambra reclosa
faria el llit dels amos, i podria ensenyà a les minyones. —
Aixís parlà la dea. I així responia Cal·lídica
la franca, la més bella de totes les germanes:
— Padrina: cert que és deure dels humans acceptar lo que envien
els déus, per més que ens dolga, perquè més poden ells que nosaltres.
Mes jo, per lo que et valga, te diré clarament nostres coses
i tel nom dels que aquí manen sobre el poble, i que són com muralla
a ciutat, on fan justícia: Triptolem prudent, i Diocles,
Polixen, i Eumolpos sens tara, Dòlicos i Celeos,
nostre pare tan brau; i tots tenen muller
a casa, i de cap serà rebutjada ta noble presència,
sinó ben rebuda, perquè als déus ets semblanta. Pro mira:
si tems encara, resta: irem a casa nostra,
i tdirem a la mare, que es diu Metanira, de fonda cintura.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat revisada.
