no saberen fer molts altres que, perque'l mestre era alemany, ells feien en francès, o en italià, o en rus el drama musical... alemany. En Charpentier no; s'ha assimilat la idea wagneriana i ha fet un drama musical francès: tant, que la «Lluisa» sembla un pendant de la «Carmen» de Bizet (tan espanyola... tan francesa!).
Però encare ha tingut un altra pensada en Charpentier (i amb ella ha aventatjat al mestre). En Wagner cercava la atmòsfera musical endins del temps, i en duia drames que, en lo que no signifiquessin sentiments universals i eterns, interessaven poc al públic; i l'ambent musical d'aquests drames ell el fabricava a força d'imaginació o a força d'una erudició en la que'l públic no podia seguir-lo.
En Charpentier, amb gran intuició, amb gran atreviment, ha agafat de viu en viu una acció i un medi viscuts pel seu públic.
Ha sabut veure'l lirisme, la grandesa, el símbol, la musicalitat, en una paraula, de lo modern, de l'ambent que'ns volta, i ha revelat lo etern de l'avui, i la universalitat de la particularitat parisenca. L'amor, l'ensomni, les lluites del cor humà movent-se en el París d'avui, en mitj de la música d'aquest París, de les seves cançons, de les cantarelles de la gent que van pels carrers cridant el seu ofici, de les seves murgues, de les passes musicals del poble; i heusaquí que ha trobat el drama que s'apoderés desseguida del públic per la acció i per l'ambent viu musical.
Aquesta ha sigut la pensada. La realisació artística ja es un altra cosa: a proporció de la idea, potser la obra resulta un xic feble; ademés hi apareix sovint
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/85
Aquesta pàgina ha estat validada.
