Deixeu-me dir la meva impresió de la «Lluisa» d'en Charpentier. M'ha semblat una pensada: i en això, ben moderna, ben del nostre temps; l'art modern es sobretot pensat; i aquesta es la seva força i la seva feblesa.
Aquesta ha sigut la major gloria d'en Wagner: la d'haver sigut un home del seu temps. El temps era de crítica, i Wagner va esser sobre tot un gran crític: el temps era, més que d'obra espontània d'art pur, de pensades artístiques; i'l teatre wagnerià es, ans que tot, una gran pensada artística; Wagner brollà en la corrent del temps i la agravà: fou una moda, i per això ha tingut fanàtics. Beethoven, Mozart, no més tenen devots: no representen cap moda.
La pensada wagneriana es colossal. Diu: El drama musical es aquell que's produeix en una atmósfera musical: cerquèm, doncs, assumpto en una atmósfera musical, i 'l drama se musicarà tot sol: musicalitat es lirisme, es grandesa de sentiments, vaguetat de còssos, allunyament deslliurador de la massa carnal de la vida, tot això 's troba en les grans llegendes de la humanitat; doncs, d'aquestes llegendes faré'l meu
