Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/81

Aquesta pàgina ha estat validada.


Dia 18

L'últim acte públic del Rei a Barcelona escoltant al comerç en el Saló de Llotja ha segellat la trascendencia de la seva visita a Catalunya. Els comerciants li han parlat dignament i sense reserves. I en Maura, al respondre'ls, ha posat el dit en la llaga. «Els catalans, tots plegats, teniu rahó,—ha vingut a dir.—Doncs, feu-vos-la valer; us queixèu dels mals governs: doncs, veniu a governar.»
Efectivament, tot un aspecte del problema català està en això: en la desproporció entre la nostra força econòmica i la nostra força política dintre d'Espanya. En Maura ofereix el seu braç com a palanca de la força política: ell segurament se sentiria més fort governant amb Catalunya, i en Catalunya s'ha deixat sentir una forta atracció envers aquest home de govern de la seva raça. Pot dir-se que en Maura se'n va havent deixat posats forts fonaments d'un gran partit maurista a Catalunya.
Aquest partit no serà'l catalanisme, perquè'l catalanisme no ha de ser un partit; però per això meteix que no ha d'esser-ho, no pot excomunicar, no pot descalificar de catalanistes an aquells elements que, per amor a Catalunya, se fassin mauristes... o republicans o carlins o lliberals d'aquest o de l'altre.
Tant-de-bo que tots els partits polítics d'Espanya vinguessin a cercar força en el catalanisme com, si be s'observa, ja han començat a fer-ho; perquè llavores Catalunya pesaria en la política espanyola d'altra manera que no hi pesa (i si no teniu fe en que hi pesi, us diré que en el fons de vostre cor sou uns separatis-