als que avui ha assistit (en el port, en las fàbriques, en la Maternitat, en el Clínic, en Belles Arts, etz.) n'hi ha pera omplir un dia d'un home que pari atenció en les coses. Per això de moment fa mitj riure el pretengut estudi de la vida i necessitats d'un país com Catalunya en quinze dies. Però, ben mirat, per un Rei no'n calen pas més. Un Rei no es, no ha d'esser pas un director d'activitats, ni un home d'estudi, ni un tècnic. La mirada reial ha d'esser com la de l'àliga: ampla i ràpida, abraçant les coses desde la altura. El Rei ha de passar com una fantasma brillant davant dels pobles pera despertar-hi'l sentiment d'una providencia que vetlla per tots en la serenitat d'altura, i pera endur-se'n en son pit una gran emanació de l'ànima popular que's faci regnadora amb la reialesa.
Es una mediocre imaginació de les democracies la d'un Rei obrer, d'un Rei agricultor, d'un Rei savi, d'un tècnic de totes les tècniques, estudiant dies i dies al peu d'un teler o d'una arada, o cremant-se les celles en biblioteques i laboratoris. Jo no dubto que un rei aixís al cap d'avall no arribés a esser un home molt instruit; però lo particular hauria fet morir en ell lo general, i ja no fora un Rei: fora un senyor com qualsevulga de nosaltres i tots li perdriem el respecte...
El Rei ha d'esser com una mena de gran artista, que feconda totes les coses no més mirant-les. Oh! L'art de saber mirar reialment les coses! Art secular, hereditari, incomprès de les nostres democracies tristes...
Però l'hèroe del dia ha sigut en Maura, que avui, curada ja la lleu ferida, ha tornat a sortir al carrer i a figurar al costat del Rei en les solemnitats, i a fer
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat validada.
