costum vostra. Aleshores amb tota la gravetat de les tres mil convencions que portèu dintre, amb tota la gravetat de l'home d'enteniment, dièu amb amorosa serietat a la jove esposa:—Però, què fas d'empolainar-te en aquesta hora que encare tothom dorm? hont vols anar pels carrers que encare es fosc i fa fret; ni a cap festa, ni visita, que totes les portes son tancades? i si no 't vols moure d'aquí, què'n treus de fer-te més bella en aquest'hora de dormir, que sols jo haig, si per cas, de veure't, i prou que'm plaus de tota manera? quina follia es aquesta?...—I que ella us respon:—A casa meva hi ha un arbre que floreix a mitj Janer.—
Oh! com restarèu atuhits i meravellats, si no conexiau la llibertat dels ametllers! Vos pensarèu que us haveu casat amb una fada; i, segons còm, vos senyarèu davant d'ella tres vegades, i, segons còm, la pendrèu en vostres braços com a una vida nova. I tot plegat, serà que us ha fet la lliçó dels ametllers.
Aquest mes, lo bonic son els ametllers que floreixen...
