I un dematí de Janer sortiu enfredolicats a la finestra, veiam si neva, i us trobèu amb la florida extesa dels ametllers que riuen! I aquella rialla vos pren, i rièu amb ells. Vos rièu del fret, i de tot l'hivern, i de la neu que vinga, i de la mort que espera. Però no amb el riure amargant del cansat de viure, ni amb el riure satànic del soperb, ni amb el riure estúpit del embriac, sinó amb el riure lluminós d'ignoscent, per qui la paraula mort no té cap sentit.
Diu que'ls pagesos, quan treuen compte dels conreus, ja descompten dels ametllers la meitat d'anyades perdudes: descompten la ignoscencia de l'arbre. Oh! el bell descompte! I diu que, aixís i tot, el rendiment es gras. Ja ho veièu si n'es de rica la ignoscencia, i que mesquins davant d'ella'ls comptes segurs. L'ametller es esplèndit: llença les flors al fret, sense comptar lo que n'esdevinga; i amb una anyada ensopegada'n paga dèu de perdudes. Perque la flor de l'anhel es molt feconda.
Jo, de l'ametller ne diria l'arbre de la llibertat; i'n plantaria un a cada casa per ensenyança. I'ls nostres fills naixerien lliures, i les nostres filles deslliuradores d'esclaus: dels esclaus de l'ordre, dels esclaus de la prudencia, dels esclaus de la mort.
Figurèu-vos que no l'heu sabuda mai encare la follia dels ametllers, i que un dia us emprendèu d'una noia forastera, riallera de mena, travessa i desembraçada, de molt bon color en la cara,—que'm sembla que la veig,—i l'ull brillant. La demanèu per esposa, i ella us fa que sí amb el cap, i us la donen: ja es vostra. I un bon matí us fa una grossa follia, que no sabèu com pèndre-us-la, perque contraria tota lley i
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/48
Aquesta pàgina ha estat validada.
