A mi'm sembla que es de serenor. La serenor es essencial de tota poesia com de tota obra d'art, perque aquestes són sempre un transport de la expressió humana a la regió del ritme pur; però an aquesta serenor s'hi arriba de moltes maneres i per això la seva calitat es molt distinta. En la d'algunes obres s'hi coneix encare lo que l'artista ha patit pel camí, i es una serenor ardenta; en altres s'hi coneix lo que l'artista no ha patit—podríem dir,—ja sia perque la seva emoció de la vida restés superficial, i per lo tant indolorosa, ja perque sia tan propens al ritme, que fins la emoció més forta i més profonda trobi desseguida en ell expressió ritmada: llavores l'artista, el poeta, fos quin fos el dol de la seva arrencada, no pateix pel cami de la expressió rítmica, i això's coneix en la mena de serenitat d'aquesta, que no es ardencia i enlluhernament com aquell'altra primera, ni tampoc fredor i feblesa de llum com la segona, sinó netedat i temperança, a la que convé'l concepte més usual de la serenitat. Aquesta es la que jo trobo en la obra d'en Morera.
Perque ell no es pas un home fret. Jo'l conèc: es un home nerviós, vibrant, fàcilment excitat. Però sia la seva excitació quina sia, la seva expressió es nèta, segura, fàcil; i gairebé diria que quant més vibrant i excitat se'l troba, tant més fàcil, mès justa, més nèta, es la seva expressió: sembla que's complagui en triomfar de la seva agitació interior per la precisió de les paraules amb que la expressa, i que no se'lpuga trobar imprecís sinó quant està tranquil i desapassionat. Això, en el tracte viu, que es com jo li he experimentat, sembla i es realment una calitat més aviat oratòria que poètica, perque es d'actuació immediata, candent,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/307
Aquesta pàgina ha estat revisada.